• info@somloquesembrem.org

ILP Catalunya Lliure Transgènics 2008



Durant el 2008, Som lo que Sembrem va recollir 106.000 signatures per aturar els cultius transgènics a Catalunya. Aquesta tasca va comptar amb la participació d’un miler de voluntaris, un centenar d’entitats i el recolzament d’un bon nombre d’ajuntaments i consells comarcals. Tot i aquests suports, el 2 de juliol de 2009, els grups parlamentaris del Partit Popular, PSC i CiU s’unien per vetar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Som lo que Sembrem. D’aquesta manera, el Parlament es negava a debatre una preocupació de la societat catalana, deixant en ben poca cosa el mecanisme d’ILP i augmentant una mica més la distància entre ciutadania i institucions polí­tiques.

LA CAMPANYA

Som lo que Sembrem té un doble objectiu: d’una banda, aconseguir el suport social necessari que garanteixi la seva admissió al Parlament i, de l’altra, sensibilitzar a la població catalana de les implicacions dels cultius i aliments transgènics a casa nostra. Per això, s’estructura en diferents eixos:

a) Procés de recollida de signatures

La recollida de signatures, a més de ser un requisit imprescindible perquè es discuteixi la Llei al Parlament, és l’eina que ens permet mesurar el suport que la proposta té en la ciutadania. És per això que no només s’opta a les 50.000 signatures necessàries sinó que ens fixem l’objectiu d’aconseguir-ne 500.000. La recollida és un procediment altament reglat per la normativa i tutelat pel Parlament de Catalunya. Així, per exemple: * Es disposa d’un termini de 120 dies * S’utilitzen fulls oficials segellats pel Parlament * La recollida ha d’estar acreditada per persones compromeses prèviament. Són els anomenats fedataris, membres de la campanya que acrediten que cada full de signatures s’ha omplert segons la forma estipulada.

b) Sensibilització

Durant els quatre mesos de recollida de signatures, es desenvoluparà paral·lelament el treball de sensibilització pública. L’objectiu és fer arribar el missatge de la Campanya al màxim de ciutadans i d’àmbits territorials. Es preveu realitzar actes de difusió en totes les comarques mitjançant la implicació de la pròpia població local. Es contemplen actes de diferent tipus segons la voluntat dels grups de suport a la campanya: * Xerrades informatives * Mercats de productes artesans i ecològics * Sessions de cuina * Accions de denúncia * Etc.

Àmbits de la Campanya

Els esforços d’informació i sensibilització es dirigiran especialment a tres àmbits:

a. Consum: incloent les qüestions de salut, consum crític, etiquetatge, dret a decidir, repercussions dels transgènics en l’alimentació ecològica, etc.
b. Pagesia: dirigit especialment a la campanya de sembra 2008, inclouria la qüestió de les repercussions de l’agricultura transgènica
c. Solidaritat: dirigit a desenvolupar accions de solidaritat per pal·liar les mesures repressives contra activistes del moviment com ara Josep Pàmies, amb condemna de 6 mesos de presó i despeses judcials de 15.000€ per una acció de protesta

LA LLEI PROPOSADA

L’objectiu de la ILP és aconseguir aturar el cultiu i desenvolupament d’aliments transgènics en l’àmbit territorial català, així com garantir un etiquetatge exhaustiu dels productes que en contenen matèries primeres. També la investigació dels seus efectes:

La proposta de Llei que s’entrega al Parlament consta, doncs, de quatre línies:

>> Declaració de Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics.
>> Prohibició immediata dels cultius transgènics.
>> Etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics i els que no.
>> Moratòria al desenvolupament de transgènics a les nostres terres i investigació dels seus efectes.

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és un eina de participació política emparada en l’Estatut d’Autonomia i regulada en la Llei 1/2006. Permet que un grup de persones puguin proposar una llei al Parlament i que aquesta sigui sotmesa a votació en el Ple d’aquest organisme. Per aconseguir-ho, cal abans recollir i validar un mínim de 50.000 signatures mitjançant els procediments estipulats.

En els últims temps, la societat catalana ha expressat un crit gairebé unànime de desacord amb l’extensió dels aliments transgènics (organitzacions i persones de l´ambit del consum, la producció, l’ecologisme o la cooperació internacional). Tot i això, durant més de 5 anys de reivindicacions, les úniques respostes de les Administracions han estat la política de fets consumats i la criminalització del moviment d’oposició. En altres paraules, s’han protegit els interessos del lobby biotecnològic per davant de la voluntat dels ciutadans en favor de la seguretat alimentària, el medi i l’agricultura pròpia del país.

Arribat a aquest punt, i amb el convenciment de gaudir d’un ampli recolzament social, una comissió de persones vinculades al moviment antitransgènic emprenem aquesta nova crida al poble català. Tot plegat ens fa més conscients que cal avançar en la participació directa en les matèries que ens afecten. Cal que com a ciutadans independents siguem capaços no només de formular de demandes sinó també d’articular les nostres opcions i defensar-les des de baix estant.

 

DESCARREGA LA PROPOSICIÓ

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Els organismes modificats genèticament (OMG), en agricultura i alimentació, són avenços tecnològics dels quals es desconeix l’afectació en la salut humana, l’animal i el medi ambient.

En els darrers anys, s’han donat a conèixer suficients estudis científics i experiències que alerten dels riscos sanitaris i ambientals dels aliments i cultius genèticament modificats. L’experiència de l’únic cultiu transgènic Catalunya (el panís o blat de moro) ha generat, des de la seva autorització, irresolubles conflictes d’incompatibilitat amb l’agricultura i ramaderia tradicional i ecològica, així com en el camp dels elaborats alimentaris.

L’extensió dels cultius modificats genèticament posen en qüestió el dret dels pagesos a practicar una agricultura i una ramaderia tradicional i ecològica, el dret dels elaboradors alimentaris a realitzar una producció lliure d’aquest organismes i el dret dels consumidors a escollir productes ecològics i sense OGMs.

La normativa d’etiquetatge vigent no permet diferenciar als consumidors els aliments que incorporen components produïts mitjançant la utilització d’OMGs, com ara els làctics o la carn.

El cultiu de panís modificat genèticament a Catalunya, s’ha mostrat com un factor d’erosió genètica de la biodiversitat cultivada, posant en perill el manteniment del patrimoni cultural i alimentari que s’expressa les varietats pròpies del país.

Els OMGs estan suposant un avanç cap a la privatització del patrimoni agroambiental i cap a la dependència dels pagesos, consumidors i dels Pobles en matèria de llavors i alimentació, i tenint en compte els diferents estats, regions i municipis de la UE i de tot el món que han adoptat mesures per aturar el cultiu d’OMGs en el seu territori, entre els que s’hi compta França, Suïssa, Alemanya, Àustria o les mateixes Illes Balears.

Tenint en compte la precipitació amb la que l’Estat espanyol va transposar la directiva 2001/18/CE, de 12 de març, i, donades les noves informacions i successos dels últims anys, i considerant que la normativa vigent que en regula l’ús, alliberació voluntària i comercialització no ha estat eficaç en allò que pretenia, com tampoc els sistemes de control establerts.

Atesa la superfície que es destina a Catalunya al cultiu de productes modificats genèticament, molt superior que a la resta d’estats de la Unió Europea, i tenint en compte, les mancances d’investigació independent i interdisciplinar sobre els efectes dels cultius i aliments modificats genèticament, així com l’escassa transparència i participació social en la política d’investigació pública en aquesta matèria.
Considerant la pagesia no transgènica i les varietats tradicionals com elements capaços de donar valor afegit a la producció alimentària com a país, com també la inexistent la necessitat tècnica, social o política de l’adopció de la tecnologia transgènica per a la producció agroalimentària.
Atenent al principi de precaució reconegut per la normativa i la jurisprudència vigent, i per tal de salvaguardar la biodiversitat, es considera que fins que no se’n demostri la innocuïtat tant dels conreus com en la cadena alimentària és prudent aturar-ne el seu cultiu.

Recollint la inquietud de la societat, des de pagesos, científics, consumidors i del conjunt de la societat catalana, a l’empara dels arts. 148 i 149 CE, i en els art. 46, 116, 144 i 189 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Es formula la següent:

PROPOSICIÓ DE LLEI

Article primer. Objecte de la Llei

Aquesta Llei te per objecte prohibir el cultiu de productes modificats genèticament, identificar aquells productes, transformats o no, que en continguin i establir els seus efectes en la salut i el medi ambient.

Article segon. Àmbit d’aplicació

L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei és el corresponent a la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Article tercer. Es declara Catalunya com a zona lliure de transgènics.

Catalunya es declara com a territori lliure de conreus transgènics.

Article quart. Cultiu de productes modificats genèticament

Es prohibeix el cultiu, en qualsevol de les formes possibles —en cultius extensius, intensius, a l’aire lliure o en hivernacle, o en qualsevol altra forma possible— de qualsevol material vegetal que hagi estat modificat genèticament.

Article cinquè. Comercialització de productes modificats genèticament

La comercialització en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei de productes cultivats, fabricats, transformats, elaborats o envasats que incorporin organismes modificats genèticament comportarà l’obligació d’esment en l’etiquetatge amb la frase “Conté Organismes Modificats Genèticament”. Pel que fa als productes obtinguts a partir d’animals, tant directament com indirecta, tindran la mateixa obligació d’esment anterior si en qualsevol moment o etapa de la vida de l’animal aquest ha estat alimentat amb algun producte modificat genèticament. Es crearà la denominació protegida “Lliure d’Organismes Modificats Genèticament”, d’adscripció voluntària, per aquells productes que, de forma indubtable, en cap fase del seu procés productiu hagi incorporat organismes modificats genèticament. A tal efecte es dictarà el corresponent reglament amb les imposicions de control i certificacions escaients per a la seva efectivitat.

Article sisè. Investigació

Per part del Govern de la Generalitat de Catalunya s’establirà una línia d’investigació i treball interdisciplinar a través d’un observatori encarregat de la investigació sobre les afectacions dels organismes modificats genèticament en la salut humana, els ecosistemes, la biodiversitat i l’àmbit socio-econòmic. A la vegada se suspendrà qualsevol investigació en curs de desenvolupament de cultius modificats genèticament i no se’n duran a terme de futures.

Article setè. Infraccions i sancions

1. L’incompliment del contingut d’aquesta Llei serà sancionat segons el previst en aquest article, sens perjudici, en el seu cas, de les responsabilitats civil i penal en què es pugui haver incorregut per les infraccions comeses.

2. Son infraccions lleus les infraccions no tipificades com a greus o com a molt greus. Les infraccions lleus seran sancionades amb multa de fins a 10.000 euros.

3. Son infraccions greus la manca d’identificació en l’etiquetatge o en la comercialització dels productes que contenen organismes modificats genèticament i la reiteració en infraccions lleus. Les infraccions greus seran sancionades amb multa des de 10.001 fins a 150.000 euros.

4. Son infraccions molt greus el cultiu de productes modificats genèticament i la reiteració en infraccions greus. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa des de 150.001 fins a 600.000 euros, cessament definitiu o temporal de las activitats, i prohibició de comercialització del producte.

5. Les sancions s’imposaran segons les circumstàncies del responsable, el seu grau de culpa, reiteració, participació i benefici obtingut, i grau d’incidència o risc objectiu de dany greu per a la salut humana, el medi ambient o els recursos naturals.

6. Sens perjudici de les sancions escaients, els responsables de les activitats infractores quedaran obligats a reposar les coses al seu estat que tenien abans de la infracció comesa, així com a abonar la corresponent indemnització pels danys i perjudicis causats, import que serà determinat per l’Administració competent en cada cas, sens perjudici de la competència judicial. Pel cas de danys de difícil o impossible avaluació s’aplicarà el criteri cumulatiu de: a) cost de reposició, b) valor dels béns danyats, c) cost del projecte o activitat que ha causat el dany, d) benefici obtingut o a obtenir amb l’activitat infractora.

Disposició transitòria

Els cultius que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin sembrats i pendents de recol·lecció s’ajustaran al disposat per la normativa vigent al moment de la seva implantació.

Pel que fa als productes comercialitzats s’estableix un termini de dos anys des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei per al seu compliment en el què els afecta.

Disposició derogatòria

Es deroguen quantes disposicions s’oposin, es contradiguin o siguin incompatibles amb el contingut d’aquesta Llei.
 

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia següent de la seva publicació.