Butlletí Num. 5 / 29 de Març del 2011
Wikileaks desvetlla implicacions de l’ambaixada americana i de la mateixa Monsanto en les manipulacions per silenciar el desastre sanitari a l’Argentina rural.
Més Wikileaks: a l’Argentina també.
››› L’ambaixada posa per davant els interessos econòmics de la Monsanto a la salut dels nens i adults de les zones conreades amb la soja transgènica i consideren que la víctima més gran és la mateixa Monsanto.
››› Monsanto-Argentina va pressionar al governador de Chaco perqué s’arxivessin els informes de la Comissió de Contaminació de l’Aigua sobre l’augment de càncers i malformacions, i no es fessin més investigacions.
››› L’ambaixada nordamericana ha estat a més a més pressionant durant anys a favor de Monsanto perquè els agricultors argentins paguessin les llavors resembrades, quan resembrar les pròpies llavors és completament legal.
El nou de març passat uns cables de Wikileaks fets públics van mostrar com l’ambaixada dels EEUU a l’Argentina va fer lobby en favor de la Monsanto i el seu glifosat en nombroses ocasions, i qüestionant la credibilitat dels estudis del Dr Carrasco.
Recordem que el Dr Carrasco, cap del Laboratori d’Embriologia Molecular de la Universitat de Buenos Aires, va confirmar a l’abril del 2009 amb la seva recerca el que altres grups de investigació al món també havien trobat: Concentracions ínfimes de glifosat, en comparació a les que es fan servir en agricultura, produeixen efectes negatius en el desenvolupament embrionari d’amfibis. El Dr Carrasco va ser objecte d’una intensa campanya de desprestigi durant dos anys, també amb intimidacions físiques al seu laboratori. Ara fa uns dies que sabem que en aquesta campanya també va estar involucrada l’ambaixada nord-americana. Va prendre nota del seu treball i va intervenir davant les autoritats argentines defensant el glifosat i a Monsanto.
El Dr Carrasco diu: “no m’esperava això, encara que tots sabem que aquestes corporacions operen al més alt nivell, juntament amb àmbits científics que els realitzen estudis sota comanda, mitjans de comunicació que els renten la imatge i sectors polítics que miren cap a un altre costat. Estaven i estan preocupats. Saben que no poden amagar la realitat, els casos de càncers i malformacions es reiteren en totes les àrees amb ús massiu d’agrotòxics”.
Des de fa una dècada es multipliquen les denúncies de veïns, organitzacions ambientals, pagesos i indígenes sobre els efectes nocius dels agroquímics. Fa poc es va produir la primera sentència judicial en ferm que prohibeix fumigar amb glifosat a prop d’una localitat (San Jorge).
En els cables interns desvetllats per Wikileaks es mostra com diplomàtics dels EEUU van lliurar estudis favorables al glifosat al Servicio Nacional de Sanidad y Seguridad Alimentaria (Senova), un dels òrgans més qüestionats per no difondre com i en base a quins estudis s’aproven els agroquímics a l’Argentina.
Enllaç a la resta de l’article.
Un mínim de debat públic: l’albergínia transgènica a l’Índia
Al febrer de 2010, el ministre indi de medi ambient, Jairam Ramesh, va anunciar una moratòria de dos anys en l’aprovació per a ús comercial de l’albergínia transgènica EE1 “fins que estudis científics independents aclareixin la seguretat d’aquestes varietats des del punt de vista del seu impacte a llarg termini sobre la salut humana i la del medi”. Una hora abans, Nina Fedoroff, assessora d’Obama per a temes científics i tecnològics, va declarar a la televisió que aquesta albergínia “era bona per l’Índia”, desprès d’haver viatjat expressament a aquest país per donar el seu suport (i segurament per a fer alguna gestió més, però no tant transparent).
La decisió del ministre es va produir al final d’un procés de consulta social que va durar 4 mesos i que va aconseguir 631 comentaris en 7 consultes públiques. Tanmateix es van demanar comentaris a tots els grups involucrats sobre l’informe científic que donava el vist-i-plau a l’albergínia EE1, i es van obtenir mes de 20 avaluacions científiques.
La qüestió, però, va començar a l’any 2006 quan una demanda judicial va aconseguir prohibir temporalment els assaigs de camp amb aquesta varietat. Al mes de febrer de 2007 una altra demanda aconseguia que es fessin públics els informes proporcionats per la empresa comercialitzadora (Mahyco, propietat en part de Monsanto) per demanar l’aprovació. El GEAC, organisme responsable del tema, va trigar 18 mesos en complir aquesta resolució. Cal recordar que també a Europa va ser necessària una demanda judicial per a que Monsanto fes públics a l’any 2005 els informes sobre el panís MON863.
Una vegada fets públics els informes sobre l’albergínia, diversos científics van fer avaluacions crítiques d’ells, de manera que el GEAC va anomenar a l’any 2009 un comitè (EC II) per discutir aquestes crítiques. L’informe d’aquest comitè, favorable a l’aprovació de l’albergínia, va aixecar moltes opinions contràries, i això va endegar la decisió del ministre de portar endavant tot el procés de consulta social.
Diferents científics internacionals han revisat els estudis sobre els riscs de l’albergínia EE-1 i han fet públiques les seves crítiques, de les quals fem un petit resum. Aquesta albergínia ha estat modificada per produir una toxina Bt quimèrica, combinació de les proteïnes Cry1Ac y Cry1Ab, insecticida contra lepidòpters. Per tant, és una toxina que no existia fins ara i el comportament de la qual és totalment desconegut. A més a més, l’albergínia EE-1 conté dos gens de resistència a antibiòtics, el gen nptII de resistència a la kanamicina i el gen aad de resistència a l’estreptomicina. A Europa, la presència de gens de resistència a antibiòtics importants està prohibida des de 2001, encara que al 2010 es va aprovar la patata Amflora que conté el gen de resistència a kanamicina. Encara que el nivell de producció dels gens de resistència a antibiòtics a l’albergínia sembla que pugui ser baix, el fet de que no hagin estat eliminats mostra que aquesta albergínia segurament es va desenvolupar als anys 1980-90, i que per tant, voler comercialitzar aquesta varietat a l’any 2009 és un cas mes de “dumping” de brossa industrial als països empobrits. Perquè a mes a mes, l’albergínia EE-1 mostra un baixa eficàcia contra la plaga que representa que vol controlar (73%), i de vegades requereix que, a més a més, es facin aplicacions externes d’insecticides.
Enllaç a la resta de l’article.
Campanya: Som lo que Sembrem us demana denunciar el dipòsit de Catalunya Caixa
Som lo que Sembrem es suma a la campanya en contra del Dipòsit 100% Natural de Catalunya Caixa (“Inverteixi en aliments que consumeix quasi tothom al món”) i demanem col·laboració social per a evitar l’especulació en el preu dels aliments. La campanya consisteix en enviar una carta al director de l’entitat. Es pot accedir a la carta a aquest enllaç. Es pot enviar la carta en format paper (caldria imprimir la carta i portar-la a la sucursal més propera). O bé aprofitant els mitjans virtuals de l’entitat.
Espais de debat: Quines accions prendre en front de la nostra càrrega tòxica?
Els dies 11 i 12 de marc, van tenir lloc a Barcelona unes jornades molt interessants sobre els temes d’Alimentació i Salut organitzades per la Xarxa de Consum Solidari. En els propers butlletins farem uns resum de cada xerrada, on es van tractar temes com la influència de vells i nous compostos químics persistents sobre la salut dels nadons, nens i adults, o l’efecte de l’agricultura de la soja a un pobre país colpejat per la història com Paraguai, fins a la reflexió en torn a les polítiques públiques de salut en el nostre país.
En aquest butlletí publiquem un resum de les xerrades que el dissabte el matí van fer el Dr Miquel Porta juntament amb la Dra Carme Valls. Aquestes van intentar ser un espai de debat i reflexió sobre quines actuacions podríem generar conjuntament, per pressionar de cara a aconseguir una disminució de la contaminació interna de la gent, i polítiques públiques adients que protegeixin als ciutadans, tant de compostos tòxics, com d’interessos creats i de la negligència de les autoritats.
Es pot llegir el resum en aquest enllaç.
Notes de premsa de Som lo que Sembrem al març:
- Un altre informe de la ONU confirma que l’agroecologia pot alimentar la humanitat. Enllaç a la nota de premsa.
Peticions al Parlament Europeu sobre transgènics al mes de març
El Comitè de Peticions del Parlament Europeu va aprovar el passat 16 de març donar suport a tres peticions crítiques amb el Panell de Transgènics de l’Agència de Seguretat Alimentària Europea (EFSA) i amb la manera amb què la Comissió Europea aprova els transgènics.
Brian John, membre de GM-Free Cymru que va participar a les Jornades Científiques de Som lo que Sembrem a l’any 2009, va defensar dues de les peticions [1], mentre que la tercera va ser presentada per la ciutadana alemana Carolla Twardella.
Es pot llegir un resum de les peticions a aquest enllaç. |
|
Aquest mes
- Implicacions de l’ambaixada americana en la campanya de difamació del Dr. Carrasco a l’Argentina.
- Un mínim de debat públic: l’albergínia transgènica a l’Índia
- Campanya: Som lo que Sembrem us demana denunciar el dipòsit 100% Natural de Catalunya Caixa
- Espais de debat: Quines accions prendre en front de la nostra càrrega tòxica?
- Notes de premsa de Som lo que Sembrem: Un canvi cap a l’agroecologia pot aconseguir doblar la producció agrícola
- Peticions al Parlament Europeu sobre transgénics al mes de març
Projectes al territori
El dia 9 d’Abril tindrà lloc la II Fira Lliga’t a la Terra de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), al Centre Cívic la Fàbrica.
Hi haurà una fira de pagesos, llavors i planter durant tot el dia (de 10 a 8), i a més activitats molt interessants per a tothom, com una passejada popular per la memòria agrària i rural de Sta. Eulàlia de Ronçana, a través dels seus protagonistes, una visita guiada a l’escola bressol “La Font del Rieral” construïda amb criteris de sostenibilitat, un Taller de planter, una Taula rodona sobre l’experiència dels menjadors escolars ecològics a Santa Eulàlia. També hi haurà un dinar popular, un taller de pa, farines i llevats, una demostració d’apicultura i mel, etc…
Trobeu el programa detallat de la Fira aquí, així com el mapa per arribar-hi.
A Santa Eulàlia estan en marxa dinàmiques socials i polítiques a favor de l’agricultura de proximitat i agroecològica que poden servir de model per altres localitats.
Gent de Som lo que Sembrem engega noves cooperatives de consum agroecològic pel territori. A Corbera de Llobregat es reactiva la cooperativa La Vinya, i a Cardedeu s’engega una cooperativa a l’estil de les AMAP franceses on participen consumidors i productors, i les feines a l’hort es fan sovint conjuntament.
Enllaç a més informació.
Actes, xerrades, debats i fires
Projecció de Pig Business al CCCB el 19 d’abril a les 19:30. Tot seguit un debat, el fracàs de l’agricultura industrial.
Des de Som lo que Sembrem estem organitzant el passi d’aquest documental a Biocultura-Barcelona, del 13 al 16 de maig.
Fira de la Natura de Lleida el 8, 9 i 10 d’Abril amb paradeta de Som lo que Sembrem i mercat de fruita i verdura ecològica organitzat per Som lo que Sembrem Ponent.
Fira de la Terra al parc de la Ciutadella, 16 i 17 d’abril, en la que hi haurà una parada de Som lo que Sembrem.
Tindrem estèvies del Pàmies i altres plantes medicinals, planter de panís ecològic, mini tallers de sembra, llibres i molta informació. Es programaran tertúlies sobre la crisi energètica i la producció d’aliments.
Fira del Tast organitzada per la Xarxa de Consum Solidari.
9 i 10 d’abril a la plaça del Forat de la Vergonya
Setmana de lluita camperola, del 10 al 17 d’abril. Des de l’Aliança per a la Sobirania Alimentària dels Pobles es fa una crida a accions descentralitzades al voltant del dia de la lluita camperola del 17 d’abril. Al parc de la ciutadella, coincidint amb la Fira de la Terra, es farà un acte unitari.
l’Hortet de l’Autònoma organitza la seva quarta setmana de lluita agroecològica els dies 12, 13 i 14 d’abril.
Entre d’altres activitats interessants hi haurà una conferència del Miquel Vallmitjana de Som lo que Sembrem, “desmuntant els arguments en favor dels aliments transgènics”, dijous 14 a les 13 h. a la UAB.
La cooperativa de consum Faves Comptades del barri de Sants ha organitzat unes jornades agroecològiques pels dies 17 i 31 de març, 14 i 28 d’abril i 12 i 19 de maig. A l’abril un membre de Som lo que Sembrem parlarà de les aplicacions biotecnològiques en la producció d’aliments; i també es projectarà el documental “Tranxènia”.
El centre cívic Parc Sandaru organitza un cicle de docufòrums i el dia 2 de maig tocaran el tema dels transgènics. Som lo que Sembrem participarà en la dinamització del fòrum. El docufòrum començarà a les 19:00 a la sala d’actes del centre Cívic, carrer de Buenaventura Muñoz 21. El documental relaciona l’empresa Monsanto i les seves males pràctiques, amb els transgènics i els problemes associats.
Altres intervencions de Som lo que Sembrem aquest mes passat han estat a Monzón, paradeta a la Fira dels Horts de Ripollet, Santa Oliva, Facultat de medicina de la UAB, taula rodona a la Federació d’Ongd, el Clot, revista Integral.
Si vols participar fent torns a la parada de Som lo que Sembrem a les fires de La Terra/Biocultura/Fira-Lleida/..., o portar la paradeta de Som lo que Sembrem a una fira a la teva localitat, escriu a ilp@somloquesembrem.org.
Recomanem:
Crònica de la xerrada de Marcel Coderch a Castellar del Vallès.
Opinió de Som lo que Sembrem Vallès sobre la catàstrofe del Japó i les guerres del petroli.
Exposició “agua, rios y pueblos”. Projecte coordinat per la fundació “Nueva Cultura del Agua”. L’exposició es va crear el 2008 i encara està circulant per arreu del planeta. Pot ser interessant que entitats o ajuntaments l’acostin a la ciutadania.
Documental “Piratas de Somalia”. Realitzat per Juan Falque; de rigorosa actualitat pel fet que relaciona el conflicte de la pesca amb residus radioactius abocats a la zona.
Els joves contra la precarietat a Portugal: el passat 13 de març es va produir una manifestació sense precedents a Portugal. Organitzat inicialment per l’associació juvenil “Generació amb Dificultats” i amb un ampli suport social. No és d’estranyar que poques setmanes després dimitís el primer ministre situat entre el poble i l’espasa de les finances europees. Està arribant l’ombra d’Islàndia a la península Ibèrica?
Al bloc “angelscastells” es pot llegir un article sobre els nous multimilionaris que acumulen la riquesa a Portugal.
Manifest de les jornades Energia i Territori:
A aquest web es pot llegir el manifest resultat de les jornades del passat 5 i 6 de març.
Reenvia!
Si tens un amic o amiga que pugui estar interessada en el butlletí, reenvia-li
Subscriu-te al butlletí de Som Lo Que Sembrem
Si vols rebre el butlletí envia un missatge a ilp@somloquesembrem.org
|
info@somloquesembrem.org
