Blog Post

Correus electrònics i documents interns de Monsanto revelen una campanya de desinformació per ocultar els possibles vincles del seu herbicida amb el càncer.

Traducció de l’article de Carey Gillam per a The Guardian del 02/06/2019.

Durant el darrer any, han quedat al descobert els esforços de Monsanto per defensar la seguretat del seu herbicida líder en vendes, el Roundup. La publicació de les comunicacions corporatives internes, a conseqüència de tres judicis civils, ha revelat unes conductes que els tres jurats han trobat tan poc ètiques que justifiquen el càstig de les indemnitzacions per danys i perjudicis.

Criden l’atenció els correus de Monsanto, en els quals científics de la companyia parlen de la redacció fantasma o «ghostwriting» d’articles científics i l’eliminació dels resultats que entraven en conflicte amb les afirmacions corporatives sobre la seguretat del Roundup. També hi ha hagut indignació pública pels registres interns que il·lustren les relacions amb reguladors amics que voregen – i possiblement creuen – la col·lusió (pactar secretament en perjudici d’algú).

Els últims documents confidencials de Monsanto demostren que l’engany és molt més profund. A més de la manipulació de la ciència i dels reguladors, l’engany més insidiós de la companyia pot ser la seva manipulació estratègica dels mitjans de comunicació.

Recentment, ens assabentem que una jove que es feia passar per reportera independent de la BBC en un dels assajos de càncer de Roundup era, en realitat, una consultora de «gestió de la reputació» de la consultora FTI Consulting, entre els clients de la qual es troba Monsanto. La jove va passar temps amb els periodistes que estaven cobrint el judici Hardeman vs Monsanto a San Francisco, pretenent fer reportatges mentre suggeria als reporters reals arguments que afavorien a Monsanto.

Segons l’advocat Tim Litzenburg, encarregat de diverses demandes contra Monsanto per l’efecte cancerigen del Roundup, creu que Monsanto ha traçat el que ell diu un «projecte de diner negre» destinat a generar una opinió pública favorable. El projecte inclou introduir articles de notícies útils en mitjans de comunicació tradicionals; desacreditar i assetjar als periodistes que es neguin a repetir la propaganda de la companyia; i finançar secretament a grups encoberts perquè amplifiquin els missatges pro-Monsanto en els mitjans socials.

“Sabem que tenien periodistes que difonien la propaganda de Monsanto sota el pretext de ‘informar objectivament’, va dir Litzenburg, soci de la signatura Kincheloe, Litzenburg & Pendleton. Alhora, la companyia química va tractar d’amuntegar expedients per a desacreditar als periodistes que van ser prou valents com per a parlar en contra d’ells.”

Segons els documents interns de Monsanto, als quals Litzenburg ha accedit en les seves recerques, les narratives pro-monsanto són promogudes per individus i grups que donen suport a periodistes que segueixen les històries que afavoreixen a Monsanto, mentre que difamen i desacrediten als periodistes que són una amenaça per a Monsanto pel seu treball.

Per a mi, una periodista que va passar 17 anys cobrint a Monsanto per a l’agència internacional de notícies Reuters, aquestes revelacions no són sorprenents. En 2014, l’organització Academics Review va publicar dos articles mordaços del meu treball en Reuters sobre els cultius genèticament modificats de Monsanto i el seu negoci d’herbicides Roundup. Monsanto no estava contenta amb algunes de les meves històries, queixant-se que no havia d’incloure els punts de vista dels crítics de la companyia. Academics Review va amplificar aquestes queixes sota la disfressa de ser una associació independent.

No obstant això, els documents interns de Monsanto han revelat que Academics Review era i és tot menys independent. L’organització va ser idea de Monsanto, dissenyada com un vehicle per a respondre a «preocupacions i acusacions científiques» i «mantenir a Monsanto en segon pla per no perjudicar la credibilitat de la informació«, tal com va afirmar Eric Sachs, executiu de Monsanto, en un correu electrònic enviat al novembre de 2010. Segons la cadena de correus electrònics de l’11 de març de 2010, Academics Review va néixer amb l’ajuda d’un exdirector de comunicacions corporatives de Monsanto, que va establir el seu propi negoci de relacions públiques, i un exvicepresident d’una associació de la indústria biotecnològica de la qual Monsanto era membre.

Altres documents interns mostren els diners i les ordres de Monsanto al Consell Americà de Ciència i Salut (ACSH), una organització que pretén ser independent de la indústria mentre publica articles que ataquen a periodistes i científics el treball dels quals contradiu l’agenda de Monsanto. Els articles escrits pels associats de ACSH han aparegut en USA Today, The Wall Street Journal i Forbes.

ACSH ha publicat diversos articles destinats a desacreditar no només a mi, sinó també al reporter del New York Times, Eric Lipton, guanyador del premi Pulitzer, a qui ACSH l’anomena “conspiranoic“, i a la ex-reportera del New York Times Stephanie Strom, que va ser acusada de “periodisme irresponsable” per ACSH poc abans de deixar la revista. Tots dos reporters havien escrit articles que exposaven les seves preocupacions sobre Monsanto. Danny Hakim, del New York Times, també ha estat blanc de ACSH per escriure sobre Monsanto. “Danny Hakim t’està mentint”, diu un dels articles de ACSH sobre Hakim.

Els correus electrònics interns de Monsanto mostren que ACSH demana i rep recursos financers de Monsanto. Una sèrie de correus de 2015, entre l’empresa i ACSH, detalla el suport financer «il·limitat» que ACSH desitja i exposa els «impactes» que ACSH està aconseguint en els mitjans socials. «Tots i cadascun dels dies treballem duro per a demostrar el nostre valor a empreses com Monsanto…«, afirma el correu electrònic de ACSH. En una altra sèrie de correus electrònics entre els executius de Monsanto afirma: «NO OBTINDRÀS UN MILLOR VALOR PER Al TEU DÒLAR que ACSH«.

Tom Philpott, un antic periodista de la revista Mother Jones, que ha escrit en contra dels cultius genèticament modificats durant diversos anys, també ha sentit l’assetjament de la indústria:

“Es tracta d’atacs totalment infundats contra la credibilitat d’un periodista, ben dissenyats per soscavar la seva relació amb el seu ocupador”

Mentre assetja als reporters la cobertura dels quals considera negativa, Monsanto també ha trobat formes de donar suport a altres periodistes perquè promoguin els seus missatges. Els documents interns de Monsanto mostren que quan la companyia va voler desacreditar a l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC), després que el grup classifiqués a l’herbicida amb glifosat de Monsanto com un probable carcinogen, Monsanto va recórrer a un reporter de Reuters amb seu a Londres amb suggeriments específics sobre la història.

Els correus electrònics mostren que un article publicat al juny de 2017 per Reuters que plantejava preguntes sobre la integritat de la revisió del glifosat per part de la IARC, va ser enviat secretament a l’agència de notícies per l’executiu de Monsanto, Sam Murphey. Murphey li va lliurar al periodista documents que encara no s’havien presentat públicament en la cort, juntament amb la narració de la història desitjada per Monsanto, i unes diapositives amb suggeriments dels punts que s’havien d’incloure en la història. L’article, que no va revelar a Monsanto com la font, va seguir de prop els suggeriments de Monsanto, segons mostren els correus electrònics.

Un altre correu electrònic recentment publicat detalla com les empremtes dactilars de Monsanto estaven, en almenys, altres dues històries de Reuters sobre el IARC. Un correu electrònic, de l’1 de març de 2016, parla de la participació de l’agència «Red Flag» de Monsanto en una història crítica amb el IARC de Reuters, i el desig de Monsanto d’influir en una segona història similar que Reuters estava planejant. Red Flag és una empresa de relacions públiques i lobby amb seu a Dublín. Segons el correu electrònic, “seguint el compromís de Red Flag des de fa alguns mesos, el primer article ja va ser bastant crític amb el IARC”. El correu electrònic continua: “També sabrà que Red Flag està en contacte amb Reuters en relació amb el segon informe de la sèrie….”

Poc més d’un mes després, Reuters va publicar un article titulat «Informe Especial: Com l’agència de càncer de l’Organització Mundial de la Salut confon als consumidors«.

Els articles en qüestió van ser compartits per ACSH, el Consell Americà de Química, Monsanto i uns altres.

A Europa, la fiscalia francesa està investigant la campanya de manipulació de Monsanto a periodistes i uns altres, incloent els arxius secrets d’individus influents recopilats per la firma de relacions públiques de Monsanto, FleishmanHillard. Bayer AG, l’empresa alemanya que va adquirir Monsanto el mes de juny passat, ha admès que FleishmanHillard va crear llistes de persones a França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Espanya i el Regne Unit per a Monsanto. La companyia s’ha disculpat pels arxius secrets i ha dit que està contractant a un bufet d’advocats extern perquè investigui l’assumpte.

Als Estats Units, Raymond Kerins, cap de comunicacions de Bayer, em va dir que l’empresa «desitja l’obertura i el tracte just amb tots els nostres públics, inclosos els mitjans de comunicació«.

El comentari sona buit en la mesura que els atacs contra mi i altres periodistes continuen circulant i la història d’assetjament i manipulació dels mitjans de comunicació de Monsanto sembla estar creixent – igual que el nombre de demandants que al·leguen que el Roundup causa càncer creix també.

És hora que acabi la deshonestedat.

Carey Gillam és periodista, autora, i investigadora de US Right to Know, un grup de recerca de la indústria alimentària sense ànim de lucre.

Font original: The Guardian. Versió traduïda al català a partir de la traducció al castellà del web libres de contaminantes hormonales.