Blog Post

Bosc Ananda

Visc al cor del Delta de l’Ebre, al costat del riu i envoltada d’arrossars que en les diverses èpoques pinten totes les tonalitats de verd intens fins a daurat, de vegades inundats i últimament secs a l’hivern. I m’envolta tota la biodiversitat que viu en aquest ecosistema humit: ocells i aus migrants, granotes i serps d’aigua, llacunes i bosc de ribera. El delta és un paradís del qual mai no me’n voldria anar. Però és que aquesta Reserva de la Biosfera (declarada per la Unesco) i Parc Natural, aquest lloc d’especial interès travessa sèries dificultats. La plataforma deltaica pateix un procés de retrocés i d’enfonsament per la falta de sediments; la contaminació de l’Ebre representa el desastre fluvial més greu d’Europa i, a causa dels tractaments agrícoles als arrossars, el Delta suporta un bombardeig constant de productes químics. Tractaments que són tòxics pels humans, pels animals, pel medi.

 Delta de l’Ebre: ecosistema humit de gran valor biològic

 Després de deu anys residint en aquest entorn he desenvolupat el Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple. Ja no puc sortir de casa si no és amb una mascareta i he d’anar amb molt de compte en les èpoques de fumigació, que són molts mesos a l’any. Per tot això i aconsellada per la meva doctora, he decidit deixar la meva casa i el meu petit paradís que ja s’estava convertint en un infern.

 Viure darrere d”una mascareta

Així que ja no visc al Delta, me’n vaig. Abans però, vull saber, vull fer una recerca sobre el què i el perquè. Per això començo a anar al darrere de les administracions, escrivint correus, llegint i finalment fen una petita recerca sobre les causes d’impacte ambiental i en la salut humana més destacades.

El Delta format durant mils d’anys, ara en retrocés per manca de sediments

M’he centrat en aquestes problemàtiques concretes:

 1. Llots tòxics provinents de l’industria química Ercros a Flix i l’impacte en el Delta de l’Ebre. Quina és la qualitat de l’aigua de boca, del riu, canals de reg per a l’agricultura i de pous i aigües subterrànies?http://justiciaclimatica.com/2016/02/24/lebre-el-riu-que-plora-veri/

2. Agrotòxics en la producció arrossera.

No es respecta la recomanació de la UE de no fumigar diferents tipus d´agrotòxics amb avioneta; i no és cert tampoc que siguin plaga extraordinària, sinó que són les plagues comunes de tots els anys.

3. A més a més, al costat dels habitatges es conrea arròs manipulat químicament (amb neonicotinoides i fungicides incorporats) i blat de moro genèticament modificat Bt, amb posterior cremació del cultiu transgèncic.

4. Altres químics pel mosquit o mosca negra i tractaments prohibits als conreus: raticides i pesticides per erradicar el cargol poma.

Les administracions en línies generals m’han dit que hi ha controls i analítiques regulars de les aigües de boca, canals i riu així com de les obres de descontaminació dels llots tòxics a Flix, assegurant què els resultats han sigut molt satisfactoris i que no hi ha hagut cap vertit contaminant al riu. M’envien analítiques del mostreig de l’aigua del riu i aigua de consum. No donen totes les dades sobre els agrotòxics utilitzats. Es segueix utilitzant Round Up (el perillós glifosat) Hi ha informacions contradictòries sobre si hi ha cultius d’arròs transgènic al Delta, però es confirma que les llavors estan químicament manipulades. Confirmen també que hi ha cultius de blat de moro transgenic Bt i ens detallen localitzacions, moltes tocant als pobles.

Cultius de blat de moro Bt transgenic sense control

Amb tot això plegat he arribat a una serie de conclusions o millor dit de propostes. Per portar-les a terme crec que seria interessant reunir l’experiència i coneixements dels diversos grups ecologistes i conservacionistes, administració del Parc Natural i Reserva de la Biosfera, i de tots els que treballen en aquest territori i en aquests àmbits, amb el convenciment de que entre tots podem crear la sinergia que ens porti a millorar les coses. I també és necessària una campanya mediàtica alertant a la població de la necessitat d’exigir els canvis a aquells que prenen les decisions.

1. Des d’aquí insto a les entitats ecologistes a què es denunciï que hi ha una fumigació sistemàtica dels conreus que afecta els habitatges (veure imatges).

2. Des de aquí suggereixo fer pressió al Departament de Salut , al D.A.R.P i als ajuntaments de retirar de forma imminent la comercialitzacio per l”agricultura de l”herbicida cancerigen i disruptor endocrí Round Up de Monsanto (glifosat), veure resolució de la OMS:http://www.lavanguardia.com/natural/20150322/54428349874/iarc-incluye-glifosato-monsantolista-probable-causa-cancer.html

També a demanar la reducció progressiva de tots els tractaments agrotòxics, buscant solucions dins del mateix equilibri natural (el mill i arròs salvatge en el cas de les males herbes que es poden birbar (desherbatge manual), inundar o altres opcions, i les plagues d’insectes com el barrinador (Chilo suppressalis) on ja es fa tractament amb trampes de feromones i la xinxa pudenta (Eysarcoris inconspicuus) que no afecta el cultiu només que d’una forma insignificant a l’estètica del arròs. Fomentar altres opcions com és la recuperació de poblacions de ratpenats, (algunes desaparegudes a causa dels insecticides d’ampli espectre). Recents estudis els situen com el millor controlador del barrinador de l’arròs, dels mosquits i d’altres insectes:

http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/un-assaig-ambratpenats-com-a-possibles-controladors-de-la-plaga-delarros-del-delta-premiat-com-elmillorprojectedinvestigacio-europeu/

Volem deixar clar que la persistència dels tractaments agrotòxics està lligada a l’augment de les exigències comercials, a la caiguda de preus que està patint l’arròs per l’apertura dels mercats internacional i el factor més rellevant, que és la pressió de les multinacionals com Monsanto sobre els arrossaires.

La plaga del cargol poma a les voreres del riu

3. Des de aquí suggereixo fer pressió al Departament de Salut i als ajuntaments per a l´erradicació del blat de moro Bt transgènic i pel rebuig a la possible introducció de l’arròs transgènic al Delta, pels probables perills per la salut i la contaminació ambiental (no hi ha una informació clara al respecte) http://www.lavanguardia.com/vida/20020828/51262760094/losarroceros-del-delta-del-ebro-abren-sus-puertas-al-arroztransgenico.html

També l”erradicació de les llavors amb neonicotinoides/fungicides i pesticides incorporats. Suposen un risc de desaparició de les abelles i un risc per a la salut humana. http://ecocosas.com/agroecologia/europa-prohibe-sprays-de-bayer-y-syngentapor-matar-abejas/

Arros manipulat als arrossars del Delta

4. Des de aquí suggereixo fer pressió al Departament d’Agricultura i ajuntaments per a què (1) els camps d’arròs es segueixin inundant després de la collita i durant l’hivern; depèn d’això la subsistència de moltes aus que d’altra forma han d’abandonar el Delta, (2) incorporar a les segadores les ganivetes que seguen i no -com és habitual- les que trituren, les quals trituren literalment serps d’aigua, amfibis, ous i tot el que es troba per davant, (3) fomentar fórmules naturals per erradicar les plagues del cranc americà i el cargol poma, afavorint la proliferació de depredadors naturals com taus, collverds, gavines i especialment el capó reial (morito común, Plegadis falcinellus) que s’ha demostrat que s’alimenta d’especimens de cargol poma de gran tamany. http://www.lavanguardia.com/local/terres-de-lebre/20150519/54431729069/morito-comun-plagacaracolmanzana.html

El morito comú podria ajudar a erradicar el cargol poma

5. Des de aquí suggereixo fer pressió al Departament de Salut, altres administracions i ajuntaments (1) pel tancament imminent de la industria química Ercros a Flix, (2) més transparència en relació a la finalització de les tasques de neteja dels llots tòxics, (3) més informació de la contaminació de les aigües del riu (hi ha pescadors a tot lo llarg del riu pescant i consumint peix contaminat)

6. Des d”aquí somio d”engegar una campanya de reforestació de Bosc de Ribera des de les escoles (Projecte d’Escola Viver) ampliant àrees als marges del riu i en diverses localitzacions, com al voltant dels conreus.

Donem valor a la regeneració del bosc de ribera impulsada per Acuamed al marge dret del riu des d’Amposta fins a la desembocadura, però clarament, això no és suficient per retenir l’erosió dels marges ni per la recuperació de la biodiversitat en perill i en alguns casos extingida, com la granoteta de Sant Antoni, el ratpenat i altres espècies de mamífers com la llúdriga i moltes aus que fa temps que no es veuen, tots associats a la desaparició del bosc de ribera a les ribes del riu.

El riu necessita reforestar el seu bosc de ribera

Potser us preguntareu… I tota aquesta feina no l’haurien de fer els polítics i les administracions a qui nosaltres atorguem el poder de decidir i gestionar? Però… per qui vetllen les administracions? Fins ara clarament pels interessos de la indústria en detriment de l’interès de la pròpia vida. Avui hem passat a confiar en la iniciativa ciutadana i som els ciutadans els que hem de pressionar a les institucions perquè sigui una prioritat la recuperació d’aquest delta. S’ha de reduir l’impacte ambiental de l’agricultura intensiva, afavorint la salut humana, la seva fauna i flora i tot aquest fràgil ecosistema (contem entre altres, amb el model i l’experiència del projecte de conreu ecològic d’arròs al Riet Vell, als Eucaliptus del Delta)www.rietvell.com/

Entre tots podem aconseguir que l’ecosistema deltaic sigui una veritable Reserva de la Biosfera, un territori on la salut de la seva població no corri perill. Ja ha arribat l’hora de frenar l’industria química que controla l’agricultura i l”alimentació, que s’apodera dels rius i ens contamina l’aigua i la salut. Els drets de la Natura http://therightsofnature.org/, de la salut i de la vida han de ser la gran prioritat.

Bosc Ananda

Març 2016

Amb el suport del conveni d’Aarhus de 1999 sobre el accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en qüestions ambientals.

Imatges de fumigacions d’agost 2015: