Blog Post

El nombre de suïcidis a les regions de producció de cotó de secà de l’Índia està directament relacionat amb l’adopció del cotó transgènic, com demostra un estudi recent[i]. D’altres factors, com la quantitat de terra que treballa el pagès i els seus rendiments estan inversament relacionats, és a dir, que la proporció de suïcidis és menor quan els pagesos tenen més terra i/o rendiments més alts.

El debat sobre la influència de la introducció de les llavors de cotó transgènic, i el seu cost més alt que el de les llavors convencionals, sobre el suïcidi de pagesos s’arrossega des del mateix inici d’aquesta introducció.  Aquest debat és part del debat més general sobre el possible interès  de les llavors transgèniques per als petits pagesos, i la necessitat del discurs pro-transgènic de mostrar algun cas d’èxit d’aquestes varietats per a aquests pagesos en els països no-industrialitzats.

Aquest estudi reafirma la conclusió exposada per altres autors[ii] de que el cotó Bt va ser adoptat per molts pagesos (actualment més del 90% de la superfície de cotó a l’Índia es conrea amb varietats transgèniques) per eliminar el barrinador  (Helicoverpa armigera). Aquest insecte no havia estat cap problema per als productors de cotó abans dels anys 70, però el procés d’industrialització de l’agricultura va anar aparellat amb un procés de pèrdua de la capacitat pròpia del pagès d’aprendre davant les noves situacions. I el barrinador, arribat l’any 2002, s’havia transformat en el símptoma d’un problema agroecològic molt més complex, que incloïa, entre d’altres factors,  la sembra massa freqüent de cotó, l’ús de varietats híbrides més sensibles a les plagues, i el recurs massiu als pesticides. Una història no gaire diferent de la del panís a Catalunya, per exemple.

De tota manera, els autors  mostren que la introducció del cotó transgènic no ha fet disminuir  l’ús de pesticides a l’Índia perquè les quantitats utilitzades a l’any 2013 eren més grans que les aplicades a l’any 2000; que el cotó transgènic no ha produït efectes significatius en els rendiments del cotó a escala de tota l’Índia[iii] (aquests només han augmentat un 1% des de l’any 2005 fins al 2012 tot i que la superfície amb cotó transgènic ha passat del 10% al 92); i que des del punt de vista financer, l’adopció de varietats transgèniques només es justifica en zones regades amb rendiments molt alts (quan el cotó a l’Índia es produeix, molt majoritàriament,  en condicions  de secà), tot i que també en aquests casos n’hi ha d’altres alternatives a les varietats transgèniques. Novament, tot molt semblant al paisatge del panís a les nostres terres.