Blog Post

Primer, a la tardor del 2008, van crear el CAPCIT, un comitè assessor, quan vam presentar la ILP, perquè es veu que no són capaços de prendre una decisió sobre els transgènics ells solets, encara que sí ho fan sobre els pressupostos d’un govern, sobre el model sanitari d’aquest país i tants altres temes infinitament més complicats que el dels transgènics. La feina del CAPCIT es va traduir en tres informes, dos del quals eren d’una qualitat pèssima, i només es poden definir com a apologies dels transgènics[i]. El Parlament no només va acceptar aquests informes sense cap mena de visió crítica pròpia, sinó que davant les crítiques, encara va tancar files defensant-los sense arguments de pes.

Després van sortir els del grup socialista amb unes jornades de “debat”, a les que els hi va faltar poc per convidar  al president de Monsanto de tant esbiaixades que van ser les presentacions. Tot amb l’embolcall d’un Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, inaugurant les jornades amb un discurs segons el qual els transgènics eren necessaris i no tenien cap problema, i en Miquel Iceta dient a la cloenda que no tenien cap decisió presa i que continuarien el debat internament. A mi em va semblar que havia hagut un trasbals de papers, però pot ser és que no vaig entendre res….

…Perquè al de poc temps, el PSC, CiU, i el PP (tots tres substancialment equivalents en els temes de fons) van presentar cadascú una esmena a la totalitat de la ILP que, amb el suport de més de 100.000 catalans, varem presentar al Parlament per tal de prohibir el cultiu de transgènics a Catalunya. Quina havia estat la conclusió d’aquell “debat intern”? Doncs que no calia ni parlar-ne del tema. I per que quedés ben clara la postura, cap dels dos capos, Montilla i Mas, van ser gossos ni d’escoltar la defensa de la ILP que va fer l’Alexis Inglada en nom de Som lo que Sembrem. Potser estaven molt enfeinats demanant ajut a l’ambaixada dels Estats Units, com varem saber després amb els Wikileaks[ii].

Ara, però, sembla que han decidit que ja es pot parlar del tema, però el debat sembla que s’enllestirà amb un total de quatre tardes, és a dir, amb no gaire fum i molt poques nous. Realment hi havia interès en parlar seriosament? Perquè, fins i tot per als que estem fora, era evident que no es podrien fer totes les compareixences amb un calendari més intermitent que el Guadiana i les eleccions al setembre. Han decidit parlar del tema…però no gaire. Però que no era una qüestió tan complexa? Tot i això, amb tan poca teca, encara seran capaços de fer unes conclusions…a que no imagineu quines?