Blog Post

Aquest diumenge 7 Som Lo Que Sembrem decideix el seu futur. 3.400 municipis, 4.500 zones i 170 regions declarades a Europa lliures d’OGM. Grècia, Itàlia, Àustria, Polònia països lliures d’OGM.

DOSSIER PREMSA 9_2008.doc

MUNICIPIS, COMARQUES I ZONES LLIURES OGM PPCC.xls

Després de deu anys de cultiu de transgènics a Europa, diverses institucions s’han anat declinant en contra dels OGM veient que no repercutien positivament en la seva economia i generava massa dubtes en termes de salut i medi ambient. Tot plegat ha acabat impulsant una xarxa de regions lliures d’OGM a Europa. La xarxa està formada per 45 regions europees de diferents estats que s’han declarat lliures de transgènics. Precisament, aquesta xarxa institucional es va reunir a Bilbao els passats 24 i 25 d’abril dins la VI Conferència de la Xarxa de Regions Europees Declarades Lliures de Transgènics.

Aquesta xarxa representa la concreció institucional del que les diferents organitzacions ciutadanes de diversos països han aconseguit amb una estratègia de conscienciació que ha quallat en els fonaments socials i polítics de les diferents regions. Númericament, podem comptar arreu d’Europa, segons dades encara de 2007, 3.400 municipis, més de 4.500 zones i 170 regions declarades lliures de transgènics.

A banda de les regions, hi ha un seguit d’estats europeus que s’han declarat lliures d’OGM. Grècia va ser el primer estat europeu a declarar-se lliure d’OGM, una declaració que va rebre l’impuls i el suport del col•legi de metges grec. Darrera Grècia s’hi ha sumat Itàlia, Àustria o Polònia, entre altres. Caldria destacar, especialment, el cas suís on la declaració va ser objecte d’un referèndum popular, la consulta es va fer a partir d’un debat previ que va comportar la moratòria posterior en ser rebutjats els OGM de forma democràtica, partint d’una intensa informació a la ciutadania. Suïssa cal recordar que és el país seu de la multinacional agro-farmacèutica Syngenta, la segona productora mundial de transgènics. França es va afegir a la resta d’estats lliures d’OGM declarant una moratòria sobre la varietat de panís Mon 810, la única permesa a l’estat francès en aquell moment. En el mateix cas es troba Hongria i Polònia. També nacions com Gal•les s’han declarat lliures d’OGM.

A l’Estat espanyol, el País Basc, Astúries i les Illes Canàries s’han declarat territoris lliures d’OGM. Precisament, el País Basc va organitzar la trobada de Regions Lliures d’OGM on les Illes Canàries apareixien després d’haver-s’hi sumat fa molt poc temps.

Països Catalans

Als Països Catalans hi ha 57 municipis que s’han declarat lliures de transgènics entre el 2005 i el 2008. D’aquests cinquanta-set, onze són capitals comarcals entre les que destaquen Balaguer o Tàrrega a les terres de Ponent; Berga, Manresa a la Catalunya Central; Olot i Ripoll a les comarques gironines; Mataró i Sabadell a les comarques de l’àrea metropolitana; Vilafranca i Valls al Penedès i l’Alt Camp o Tortosa a les Terres de l’Ebre. També s’han declarat lliures d’OGM municipis de la talla de Sant Boi de Llobregat, Manacor, Altea, Flix, Esporles, Blanes, Molins de Rei, Rubí o Ulldecona.
Les zones amb major cultiu de transgènics als Països Catalans són les terres de Ponent i la zona empordanesa, segons dades de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, a comarques com l’Urgell ja hi ha 3 municipis declarats lliures d’OGM, inclosa la seua capital, a la Noguera 4 i també la capital, Balaguer, al Segrià 1 i al Baix Empordà també 1.

Actualment, de les 88 comarques dels Països Catalans, dues ja s’han declarat lliures de transgènics, l’Alt i el Baix Penedès, i properament altres comarques s’aniran declarant lliures d’OGM, tal com s’està produint a altres regions europees. També dues regions s’han declarat lliures d’OGM a casa nostra: la Catalunya Nord i les Illes Balears. La Catalunya Nord ho ha fet per dues bandes, en primer lloc, com a regió de Pirineus Orientals i també a través de la moratòria decretada per Sarkozy sobre la varietat de panís Mon 810.

Suport de totes les organitzacions polítiques amb representació institucional

La totalitat d’organitzacions polítiques de l’arc parlamentari de les diferents autonomies han donat suport en algun municipi a la moció. A Manresa van ser ERC, ICV-EUiA, CUP, PSC, PxC i CiU hi van donar suport, a Tortosa també s’hi va sumar el PP; a les Illes, municipis com Porreres, Esporles o Santa Maria del Camí han rebut els suport del PSM, UM, EU i PSIB; també al País Valencià, Altea, el primer municipi declarat lliure d’OGM al País Valencià fins ara, ha rebut el suport del Bloc (BNV), PSOE, PP i dels independents d’Altea.

Artesa de Segre (la Noguera): darrer municipi

Artesa de Segre ha estat el darrer municipi ha declarar-se lliure de transgènics, tot i estar situat en una de les comarques amb un índex de cultius transgènics més alt del país. La moció ha obtingut el suport del PSC i ERC.
Som Lo Que Sembrem té la intenció de seguir impulsant les mocions per declarar municipis i comarques lliures de transgènics, mentre espera la declaració de lliure d’OGM del Principat, tal com ho ha aconseguit a les Illes Mallorca Lliure de Transgènics.

Som Lo Que Sembrem medita els passos a seguir

Mentrestant, aquest cap de setmana a Balaguer la plataforma catalana Som Lo Que Sembrem ha celebrat la seua 5ena assemblea, per primer cop després d’haver recollit i entregat les 106.000 signatures al Parlament del Principat. La plataforma es plantejava debatre quin ha de ser el següent pas a seguir.
Les conclusions van marcar tres línies clares: el contacte amb els diferents estaments polítics, l’actuació pública de cara als mitjans i les accions de conscienciació i informació pròximes al ciutadà que tants bons resultats ha donat a la plataforma. Ara mateix, el principal objectiu de la plataforma és que s’aprovi la llei al Parlament del Principat.

Més informació:

Zones Lliures
http://www.gmo-free-regions.org/gmo-free-regions.html
http://www.gmo-free-regions.org/fileadmin/files/gmo-free-regions/List_GMO-free_regions_Europe_0407.pdf
http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article7244
http://www.tierra.org/spip/spip.php?article433